Monestir de Santa Anna

L'església de Santa Anna, que es troba en un espai clos i ajardinat, darrera de la plaça de Catalunya, era en origen de planta de creu grega amb absis rectangular.

Els murs són gruixuts, amb els carreus ben tallats i unes finestres allargassades i primes. Cap al 1300 s'allargà la nau, que es cobrí amb volta ogival, mentre que el transsepte i l'absis conservaren la volta originària de canó apuntat. En aquest moment també s'obrí el portal gòtic, situat a l'extrem del braç sud del creuer. El cimbori, començat al segle XV i que restà inacabat, fou refet després del 1936 amb rajol.

A l'esquerra del portal hi ha l'antiga capella de Tots els Sants, del segle XIII, que avui és presidida per una Pietat del pintor Pere Pruna. Era famosa la capella dels Perdons, del segle XIV, que contenia un interessant grup escultòric del Sant Enterrament, obra del segle XV, i davant del qual es guanyaven en determinats dies les mateixes indulgències que al Sant Sepulcre de Jerusalem. Fins a l'incendi del 1936, l'església guardava part d'un retaule de Bartolomé Bermejo.

A ponent de l'església hi ha el claustre gòtic. La galeria inferior, d'arcs ogivals sostinguts per columnes quadrilobulades, i la sala capitular annexa (avui capella baptismal), coberta amb volta octogonal, foren fets construir pel prior Mateu Fernández a partir de 1450. Al segle XVI es construí la galeria superior del claustre, amb obertures d'arc rebaixat, que ha estat refeta modernament.