Capella Reial de Santa Àgata

Situada entre la plaça del Rei i la de Ramon Berenguer III, sobre l'antiga muralla romana, es dreça la capella de Santa Àgata. L'edifici consta d'una sola nau, amb coberta de fusta a dues vessants que recolza sobre arcs diafragma apuntats i contraforts exteriors.

Els arcs arrenquen de la part alta dels murs laterals, la qual cosa permet que aquests acullin les escales interiors que menen al cor alt i a les habitacions del Palau Reial Major, del qual formava part. L'absis, de planta poligonal, és cobert amb volta d'ogives. Darrera l'absis, englobada en una torre de la muralla romana, hi ha la sagristia, coberta amb una volta de canó damunt de la qual descansa la torre del campanar, de planta octogonal.

En el tram anterior al presbiteri, Pere el Cerimoniós féu obrir entre 1338 i 1355 una capella que forma un sortint de la façana de les muralles, sostingut per dos panys de mur que arriben fins a terra. La capella, anomenada de les Reines, conté els escuts de Maria de Navarra i d'Elionor de Sicília, esposes del rei Pere. Als peus de la nau hi ha una altra petita capella volada, sobre permòdols, bastida en temps del rei Martí i que servia de baptisteri. Martí l'Humà féu obrir també la porta que dóna a l'exterior, a la plaça del Rei.

La capella era presidida per un retaule, avui perdut, obra de Ferrer Bassa (1344). El retaule actual, dit del Conestable, fou obrat per Jaume Huguet (1465) per encàrrec del conestable de Portugal, elegit rei dels catalans durant la guerra contra Joan II, i constitueix una de les peces més notables de la pintura gòtica catalana. També per encàrrec del conestable, Alfons de Còrdova pintà l'enteixinat del sostre, on apareix el lema del rei "peine pour joie".