Santa Eulàlia

Autor desconegut
Materials: Pedra de Montjuïc

El 1550, el conseller Bonaventura de Gualbes va sufragar l'execució de les imatges en pedra dels patrons de Barcelona, santa Eulàlia i sant Sever, perquè fossin col·locades a la façana gòtica del Consell de Cent; a les cantonades, en elements arquitectònics ja existents, mènsula i dosser. Entre el 1831 i el 1847, l'arquitecte Josep Mas va portar a terme reformes a l'edifici. La més important fou la construcció d'una nova façana per a la plaça de sant Jaume, que va comportar la mutilació de bona part de la façana medieval. La figura de sant Sever del segle XVI es va perdre en el curs de les obres. La figura de santa Eulàlia va restar isolada, i el novembre del 1850 es parlà de traslladar-la a la cantonada de la plaça de Sant Jaume amb l'antic carrer de Sant Miquel.

La imatge de santa Eulàlia, que s'alça sobre una peanya, porta la palma del martiri a la mà dreta, ja que va sofrir múltiples turments a inicis del segle IV. Es tracta d'una peça molt ben realitzada que segueix el cànon de nou caps d'alçada, té un aspecte noble, un rostre agraciat i un tractament de la roba com si fos un artista que conegués l'art italià del Renaixement. L'autor és desconegut, tot i que Garriga pensa en un artífex molt italianitzant o potser de procedència italiana. Aquest escultor també podia haver treballat en altres obres del Consell de Cent fetes entre el 1559 i el 1580: els relleus al·lusius als orígens històrics i llegendaris de la ciutat a la façana del Trentenari (sala restaurada el 1929 després que fos desmembrada l'any 1847), o el relleus dels bustos de cinc consellers i cinc virtuts que hi havia a la cambra dels cinc consellers (actualment al Museu Santacana de Martorell), o a les figures que flanquegen l'escut reial de l'actual porta del Saló de Cent.