Paviment Miró

Disseny: Joan Miró, signada
Materials: Paviment de llosetes de terratzo realitzades amb mescla de ciment blanc tenyit amb vidres de color triturats
Inauguració: 30 desembre 1976

Quan el 1968 se li va proposar a Joan Miró (1893-1983) el disseny d'un mural per a la nova terminal de l'aeroport de Barcelona, no solament va acceptar l'encàrrec, sinó que va prometre que faria per a la ciutat tres obres que donarien la benvinguda als viatgers que hi arribessin per terra, mar i aire. Va complir la seva promesa, amb uns terminis de sis anys en sis anys, i cadascuna d'aquestes obres, de característiques molt diferents, saluden els visitants que vénen volant (el mural, realitzat en ceràmica per Llorens Artigas, va quedar col·locat el setembre de 1970); els qui arriben per mar, amb el paviment del Pla de la Boqueria, inaugurat el 30 de desembre del 1976, i els qui entren a Barcelona amb vehicle terrestre per la Gran Via, amb la monumental i fàl·lica escultura Dona-bolet amb barret de lluna, més coneguda com Dona i ocell, al Parc de l'Escorxador -ara de Joan Miró- des de l'abril de 1983.

Seguint la voluntat de l'artista, el paviment de Miró al Pla de l'Ós o Pla de la Boqueria no ha estat protegit com una peça de museu que no s'ha de tocar, sinó que es limita a acomplir la missió de qualsevol paviment: ser trepitjat i acumular damunt la seva superfície tota mena d'immundícies, i entre aquestes els xiclets que els serveis de neteja han d'anar desenganxant ocupen un lloc preferent. Sovint fins i tot queda amagat als ulls dels vianants, perquè s'hi posen al damunt parades d'alguna fira ocasional. Ha aguantat bé totes les agressions gràcies a l'excel·lent realització tècnica del fill de Llorens Artigas, Joan Gardy-Artigas, i al treball dels tallers Escofet, especialitzats en peces de terratzo.

Seguint la voluntat de l’artista, el paviment de Miró al Pla de l’Ós o Pla de la Boqueria no ha estat protegit com una peça de museu que no s’ha de tocar, sinó que es limita a acomplir la missió de qualsevol paviment: ser trepitjat i acumular damunt la seva superfície tota mena d’immundícies, i entre aquestes els xiclets que els serveis de neteja han d’anar desenganxant ocupen un lloc preferent. Sovint fins i tot queda amagat als ulls dels vianants, perquè s’hi posen al damunt parades d’alguna fira ocasional. L’excel•lent realització tècnica del fill de Llorens Artigas, Joan Gardy-Artigas, i els tallers Escofet, especialitzats en paviments de carrer i mobiliari urbà, li fa resistir força bé les agressions quotidianes, però tot i així ha estat necessari anar fent reparacions periòdiques, sobretot de les peces de color blau, que són les que més fàcilment es deterioren. El 1992 es va fer una substitució important de peces d’aquest color i el 2007 se'n van haver de tornar a canviar, i també de les de color groc i vermell. Per aconseguir una alineació perfecta de les peces noves amb les antigues es van fer servir fotos aèries.

Miró no va veure el monument fins al cap d'un mes de la seva col·locació, i es va quedar una estona a la Rambla escoltant les reaccions dels qui passaven. Era el divendres 14 de gener del 1977. Un paleta s'hi va aturar i li va dir que trobava mal posades les rajoles, i Miró li va contestar: "No sap el que em va costar convèncer els operaris perquè posessin de manera irregular les peces...!".