Els racons de Ciutat Vella que el cinema ha immortalitzat
El recorregut cinematogràfic per Ciutat Vella es pot iniciar a la plaça de la Mercè, presidida per l’església del mateix nom i adornada amb una bonica font del segle XIX que antigament estava situada en el moll de pescadors.
La plaça també és escenari d’algunes seqüències del setè art, com les dues escenes —la primera i l’última— d’El perfum, història d’un assassí, la pel·lícula de Tom Tykwer sobre la novel·la de Patrick Süskind.
El naixement del protagonista d’aquesta història d’aromes i assassinats, Jean-Baptiste Grenouille, té lloc enmig d’un bulliciós mercat envoltat de deixalles que es va habilitar en aquesta plaça.
L’ambient insalubre d’una placeta de París del segle XVIII es va recrear en aquest agradable racó, al qual es van dur tones de carn i peix per emular l’ambient d’un mercat popular. La mort de Grenouille, envoltat d’una multitud delirant, també es va rodar a la plaça de la Mercè, irreconeixible a la cinta.
La mateixa plaça serviria per ambientar el Madrid de la Guerra Civil en algunes seqüències de La mujer del anarquista, rodada el 2007 i protagonitzada per María Valverde i Juan Diego Botto.
Des d’aquest racó s’arriba al petit carrer Escudellers, en el número 12 del qual hi ha un bar molt popular convertit també en sala cinematogràfica alternativa. Les sessions, un dia a la setmana, es consagren als curtmetratges i tenen una audiència que alterna copes i cinefília.
S’ha de vorejar la plaça Reial per anar a parar a l’estret carrer Quintana, on obre les seves portes Can Culleretes, restaurant fundat el 1786 i catalogat com el més antic de Barcelona. Les seves parets testimonien el pas d’una clientela que inclou nombrosos artistes i gent del món del cinema.
El veí carrer Ferran també apareix a El perfum, història d’un assassí, amb l’arribada de Grenouille a París, transitant entre carros de cavalls, parades d’espècies i gent de tota mena.
Un altre dels carrers que van a parar al carrer Ferran és el carrer del Vidre, en el número 1 del qual hi ha l’herboristeria del Rei, un dels establiments més antics de Barcelona, que data de 1823 i està presidit per una font de marbre que antigament s’utilitzava per guardar-hi sangoneres.
Els armaris, amb els seus calaixos pintats amb aquarel·les, contenen infinitat de condiments i plantes medicinals, i també van servir per il•lustrar moments d’El perfum, història d’un assassí i d’altres pel•lícules d’època, com Inconscientes, protagonitzada per Luis Tosar, Mercè Sampietro, Leonor Watling i Juanjo Puigcorbé. Aquesta pel•lícula, dirigida per Joaquín Oristrell, és una comèdia ambientada en la Barcelona de principis del segle XX, al voltant d’una parella de la burgesia il•lustrada, molt influïda per les incipients teories de Freud.
El recorregut pel carrer Ferran conclou a la plaça de Sant Jaume, el passat històric de la qual es remunta a l’època romana i en la que destaquen, davant per davant, l’edifici de l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat. Tots dos tenen una presència a la pel•lícula Manuale d’amore 2, rodada l’estiu de 2006 pel director Giovanni Veronesi. L’exterior de l’Ajuntament, o Casa de la Ciutat, apareix de manera significativa en aquesta comèdia d’èxit, quan la parella gai que protagonitza un dels seus episodis decideix contraure matrimoni a Barcelona, ja que no ho pot fer a Roma, la seva ciutat d’origen.
Les càmeres de cinema van rodar des dels balcons del Palau de la Generalitat en el rodatge de Tirant lo Blanc. La pel•lícula del barceloní Vicente Aranda, rodada l’any 2004 i basada en la famosa novel•la de cavalleries de Joanot Martorell, tenia un repartiment estel•lar que incloïa a Victoria Abril, Giancarlo Giannini i Leonor Watling.
En les immediacions de la plaça de Sant Jaume, un altre dels racons emblemàtics de Ciutat Vella és la plaça del Pi, un entranyable racó allunyat del tràfec urbà i on conflueixen algunes adreces d’interès per als amants del cinema.
Una d’elles és un comerç especialitzat en cartells, que ocupa el número 10 del proper carrer Cardenal Casañas, i que reuneix abundants exemples de cartells dedicats al setè art.
Una altra parada que convé tenir en compte en aquest passeig és el cinema Maldà, reconvertit en una interessant sala de cinema alternatiu, i en una de les poques que exhibeixen pel•lícules de Bollywood en tot el país.
La ruta prossegueix en direcció al carrer Portaferrissa i permet apropar-se a la plaça de la Catedral, tot travessant el carrer del Bisbe, un dels més emblemàtics del barri gòtic i on també s’enllacen diferents històries del cel•luloide.
Novament són els protagonistes de Manuale d’amore 2 els que van fer un recorregut corrent per aquest carrer en la seqüència que els duia a la seva boda a l’Ajuntament. En aquest mateix carrer, una parella de japonesos recorre la ciutat a Dream come true, una raresa cinematogràfica rodada també l’any 2007.
Un dels referents indispensables en aquest passeig és la plaça de la Catedral, presidida per aquest monumental temple, iniciat en el segle XI i precedit per una esplèndida escalinata.
La catedral és un escenari cinematogràfic freqüent. Apareix a Barcelona, un mapa, rodada per Ventura Pons el 2007 i protagonitzada per tres de les grans figures de la interpretació de Catalunya: Núria Espert, Josep Maria Pou i Rosa Maria Sardà.
En el mateix any, la catedral també va il•lustrar alguns plans de La extranjera, una pel•lícula dirigida per l’argentí Fernando Díaz i que va participar en el Festival de Cannes l’any 2008. La trama s’inicia amb la vida a Barcelona de María, una dona argentina que va haver de viatjar a un racó llunyà del seu país.
La catedral apareix, a més, a El perfum, història d’un assassí, mentre Grenouille segueix els passos d’una jove venedora de prunes, fascinat per la seva aroma. L’escena conclou amb l’assassinat de la noia en un altre escenari molt proper, la plaça de Sant Felip Neri.
La mateixa plaça apareix a Tardes de Gaudí, en el repartiment de la qual figuraven Judy Davis, Lili Taylor i Juliette Lewis. El film va ser dirigit l’any 2001 per la nord-americana Susan Seidelman, abans d’ocupar-se de produir l’afortunada Sexo en Nueva York.
El trajecte continua cap al nord del barri fins arribar al carrer Montsió, on es troba Els Quatre Gats, una autèntica institució de la restauració a la Ciutat Comtal. L’establiment va ser inaugurat l’any 1897 i forma part d’un edifici projectat per Puig i Cadafalch, un dels arquitectes modernistes que van revolucionar la fisonomia de la ciutat en aquella època. Des d’aleshores, Els Quatre Gats ha estat un lloc de referència cultural i artística, i un espai d’encontre de nombrosos artistes, com Picasso durant la seva estada a Barcelona. Justament en el seu interior es van rodar diverses seqüències d’El joven Picasso, una sèrie de televisió dirigida el 1993 per Juan Antonio Bardem.
Els atzars del cinema han permès que, molts anys més tard, un altre membre de la saga Bardem, l’actor Javier, tornés a aquest local per al rodatge de la seqüència en la qual aborda per primera vegada Scarlett Johansson i Rebecca Hall a Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen.
La propera Via Laietana també va tenir el seu paper a la pel•lícula del director novaiorquès, que va rodar aquí la seqüència d’un correfoc popular. La importància d’aquest carrer queda de manifest en la seva freqüent presència a la pantalla en pel•lícules de temàtica molt diversa.
El recorregut d’aquesta artèria urbana es pot iniciar a la central de Correus, que ocupa un edifici de 1914 situat en el número 1 del carrer. L’immoble va estar present en algunes seqüències de Les vides de Cèlia, d’Antonio Chavarrías, i també apareix breument a Mar adentro, dirigida per Alejandro Amenábar i basada en la vida de Ramón Sampedro. En aquesta emotiva pel•lícula, la central de Correus simulava ser el tribunal on es dictava la sentència que va negar a Sampedro el dret a posar fi a la seva vida.
El 2001, el rodatge d’una pel•lícula de terror, Darkness, va omplir la Via Laietana de càmeres i va provocar més d’una sorpresa en els vianants desprevinguts. El director de la cinta, Jaume Balagueró, va simular aquí un accident d’automòbil en una escena amb pluja artificial en la qual van participar més de 200 extres.
Un altre dels edificis cinematogràfics que s’alcen al costat de la Via Laietana és el Palau de la Música, una bellíssima construcció de 1905 dissenyada per Lluís Domènech i Montaner i catalogada com una de les joies del modernisme barceloní.
El palau apareix també a Todo sobre mi madre, l’oscaritzada pel•lícula de Pedro Almodóvar rodada el 1998 en diferents localitzacions de Barcelona. En aquest cas, la façana de l’edifici surt en diverses escenes des de la casa del personatge d’Agrado —interpretat per Antonia San Juan—, que viu al davant de l’edifici.
El final d’aquest passeig cinematogràfic conclou al carrer que dóna accés al Palau de la Música, Sant Pere Més Alt. Hi passejaven agafades de bracet dues de les actrius d’aquesta última pel•lícula, la pròpia Antonia San Juan i Cecilia Roth, vorejant el bonic edifici del Gremi dels Velers, amb la seva façana d’esgrafiats.
Classificació de la ruta: Cinema
Època: Tot l'any
Mitjà de locomoció: A peu
Distància: 5 km
